Enguany he estat l’encarregada per fer l’estampa de Nadal, que reben els treballadors del Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona EINA Per a l’ocasió he creat una obra que reflexiona sobre la violència estètica al llarg dels segles.
La peça, titulada Inclou almenys trenta imperfeccions, està acompanyada del text de l’artista i poeta Laura Torres Bauzà, creat especialment per l’ocasió.
La llum del matí entra per la finestra, incidint sobre el mirall on les dones han deixat, durant tants segles, fragments d’elles mateixes. És el reflex de cossos modelats per un desig nascut de la vergonya; veritats prefabricades per les mans del temps i la cultura que, aixafant i estirant rostres, ventres, pits, llavis i natges, tracten d’esborrar qualsevol gest de realitat considerat defectuós. Tot això, després de fer-les creure, en primer lloc, que hi havia alguna cosa lletja —o més aviat lletgíssima— que no havien vist a temps, abans que els dits l’assenyalessin. D’aquesta manera, els peus van començar a vinclar-se, per convertir-se en lotus; mostrant la dolorosa bellesa que comporta qualsevol metamorfosi. Les cintures es van anar també estrenyent, fent minvar el tòrax, la llibertat i el moviment. Després aparegueren els banys químics, les cremes corrosives i totes aquelles promeses que, amb brillantor perpètua, reclamaven la perfecció com un deure o un insult. Fent ús de tècniques cada cop més invasives —i per desaccelerar el procés que implica el no tan simple fet de viure—, els bisturís inauguraren l’era de les línies perfectes, arquitectònicament sempre joves, nascudes a canvi d’un tribut silenciós, emmudit pels rostres fàustics. Els fantasmes, desproveïts de cèl·lules mortes, romandrien a tota hora expectants, preparats per murmurar l’ordre del dia; com un pregó satíric que ens fa saber que mai n’hi ha prou. La pauta inquisitiva s’arrauliria així en la forma d’una veu suau, però implacable, present en el símptoma de les celles perfectament depilades, en els cabells encrespats redreçats amb ferro roent o en els somriures regits pel blanc pristí, sense cap taca; una disputa que no moriria en la màscara visible, sinó que entraria cada matí per la finestra per incidir sobre el mirall on les dones han deixat, durant tants anys, fragments d’elles mateixes.
L’obra ha estat serigrafiada sobre paper Unica de 250 g durant el mes de desembre del 2024 per Raffaele Sarcina i Linus Alboquers al Taller de Creació Gràfica d’EINA Bosc. L’edició consta de 200 exemplars, numerats de l’1/200 al 200/200, 20 Proves d’Artista, numerades del PA 1/20 al PA 20/20, dues Hors Commerce, HC 1/2 i HC 2/2, una Prova de Taller (PT) i una Bon à tirer (BAT).
Fotografia: Jordi Mauri
Maquillatge i pentinat: Estefanía Vaque